octubre 26, 2021     Reservar Cita
Qui ens havia de dir que avui estaríem confinats a casa. Tancats, sense poder sortir, per un virus que ha destrossat la normalitat de la nostra societat.

Estem passant per una situació que mai ens hauríem imaginat, una situació que ens ha robat la nostra vida, les coses que ens agradava fer, els nostres espais d’oci, les nostres relacions socials… i sota el lema: “queda’t a casa” i fent cas al Govern i a experts en diferents àmbits, vivim un dia a dia des de l’interior de les nostres llars.

Ara ja fa 4 setmanes que estem confinats… i encara ens queda un llarg camí per recórrer. Els dies es fan llargs, els caps de setmana és com si no existissin perquè tots els dies són iguals. Estem vivint un dramatisme desmesurat als mitjans de comunicació… i a, sobre, ningú sap res del cert. Apa, a conviure amb tot això!

Tot i seguir les normes decretades pel Govern, ser un bon ciutadà, ser respectuós amb els que estan patint, admirar als professionals sanitaris, ser solidari amb l’entorn…en definitiva, a part de ser ètic i moralment correcte, i assumir les obligacions imposades… també sóc humà i tinc dret a estar fart de la situació i, per tant, tinc certs drets que puc utilitzar en el moment que desitgi, ho necessiti o simplement em doni la gana.

TINC DRET A QUEIXAR-ME UNA ESTONA CADA DIA

Davant d’aquesta situació està mal vist que ens queixem perquè estem a casa protegits i sense risc per contraure la malaltia. Doncs, sabeu què, us animo a que us queixeu, que us desfogueu, que expresseu tota la ràbia que teniu dins. Hi ha estones que poder expressar lliurement ens ajuda a buidar la motxilla de tants dies que portem a l’esquena.

TINC DRET A ESTAR CANSAT D’ESTAR A CASA CONFINAT

Ens venen que està a casa està molt bé, que podem fer moltes coses que tenim pendents i que ens agradaria fer, i és cert. Però quan portem tantes setmanes a casa és normalíssim que estiguem farts de viure entre 4 parets, veure tot el dia el mateix sofà o dormitori, i que tinguem la necessitat de sortir desesperadament. Per tant, és lògic que ens sentim cansats d’estar sota un confinament, per justificat que sigui, que no té data final. Per tant, no ens hem de sentir culpables per aquests pensaments.

TINC DRET A NO ESTAR D’ACORD AMB MOLTES DECISIONS QUE ES PRENEN DES DEL GOVERN

Les decisions preses pel Govern afecten totalment les nostres vides, ens donen molta informació dosificada, hi ha moltes coses que no ens diuen segons ells per protegir-nos, aproven lleis que no defensen els nostres interessos, potser si els interessos d’altres persones… i com a ciutadans no ens queda més remei que acatar-les… però no vol dir que hi haguem d’estar d’acord. Tenim el nostre criteri, tenim els nostres arguments i, per tant, podem no compartir les decisions que es prenen per accions presents i futures tant del sector sanitari, com econòmic o social.

TINC DRET A VERBALITZAR EL QUÈ JO PENSO DE LA SITUACIÓ

El fet d’expressar el què penso ja és una teràpia en si mateixa. Necessitem verbalitzar tot allò que tenim dins, tot allò que ens dóna voltes dia darrera dia i ens condueix a estats d’angoixa. Necessitem comunicar-nos, necessitem parlar amb altres persones, i les diferents opinions permeten que es pugui dur a terme un debat social molt enriquidor i amb diversitat d’opinions que aporten noves perspectives a la ment de les persones.

TINC DRET A NO PENSAR COM LA MAJORIA

Per altra banda, tinc tot el dret del món a pensar com jo vulgui, a discrepar de les opinions de la majoria. Ningú ens pot imposar un pensament, ni uns valors, ni unes ideologies. En aquest dia a dia, estem sobrevivint, estem passant per una vivència extraordinària, dura i desconeguda per nosaltres. Ningú té la veritat absoluta, per tant, la suma de reflexions, expertesa, estudis, opinions i sentit comú, és el què ens adreçarà a un futur incert a dia d’avui. La teva opinió suma, no ho dubtis.

TINC DRET A DESFOGAR-ME UNA ESTONA

Tinc dret a desfogar-me una estona cada dia de la manera que em vagi millor: fent exercici al menjador, tocant la guitarra, escrivint un article, trucant a l’amic que m’escolta, estan al sofà estirat mirant al sostre… quan m’hagi desfogat, llavors podré tornar a l’aparent normalitat d’un dia a dia confinat.

En definitiva, no deixem de ser nosaltres mateixos en unes circumstàncies excepcionals, i com a tals, ens podem permetre certes actituds i actuacions també excepcionals per la gravetat de la situació viscuda, i quan torni la normalitat ja normalitzarem automàticament certs pensaments i actuacions de manera inconscient. El què penses, amb el què dius, amb el què fas ha d’anar aliniat, és fonamental per poder afrontar aquesta vivència i experiència vital de la manera més racional, positiva i enriquidora possible. No oblideu que LA VIDA ÉS ACCIÓ, tant en un dia a dia confinat com en uns dies dels que tornaran a ser com sempre. Esperem que ben aviat!

Anna Ortiz

Núm. Col·legiada 11.974
Psicòloga sanitària i Especialista en desenvolupament personal

Veure totes les publicacions

Afegeix un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Anna Ortiz

Núm. Col·legiada 11.974
Psicòloga sanitària i Especialista en desenvolupament personal

Últims vídeos

Tens preguntes? Parlem
Atenció al client
Necessites ajuda? Xateja amb nosaltres a Whatsapp
Anna Ortiz
Psicòloga
Estic en línia