octubre 26, 2021     Reservar Cita
Hi ha temes que saps que costen més de llegir i que les persones que els llegeixen busquen reflexions de vida profundes i transcendentals.

La mort és un d’aquells temes tabú que costa parlar-ne, que costa que la societat l’accepti dins de les seves preguntes i dubtes vitals. 

Des de nens se’ns amaga el tema de la mort, no ens deixen anar a l’enterrament dels avis, no ens deixen veure la nostra mascota un cop morta, a l’escola és un tema que no s’aborda amb facilitat… sempre trobem molts altres temes més importants per parlar  amb els nens. De fet, tots els assessoraments que he fet a diferents escoles és perquè a la classe hi ha hagut una tragèdia com la mort del pare d’un nen o inclús un propi alumne i, llavors, no hi ha més remei que explicar als nens què ha passat i vetllar pel seu estat emocional. Però només es fa en el curs que ha passat l’esdeveniment  i la resta de cursos segueixen les seves rutines habituals… no em deixa de semblar curiós. No aprenem… 

TENIM POR A MORIR? 

La veritat és que pràcticament tothom té por a morir, i les persones que no tenen por a morir tenen por al sofriment que pot comportar el fet de morir. La qüestió és que com que la por paralitza, la mort associada a ella és un tema que evitem per no afegir un problema a la nostra motxilla emocional. Però el què ningú ens ha dit és que acceptar la mort és acceptar la vida. Acceptar que hi ha un final et fa viure amb molta més intensitat. Un dels exercicis de desenvolupament personal que hi ha més potents és preguntar-te: Si et quedessin 6 mesos de vida què faries? Seguiries amb la mateixa parella, deixaries la feina, provaries coses noves, viatjaries, escriuries, diries molt més les veritats a tothom sense pors, compraries alguna cosa que sempre t’ha fet il·lusió…. 

L’ACOMPANYAMENT A MORIR 

He acompanyat a morir a molta gent, i realment en els últims mesos de vida les persones el què més els preocupa és tot allò que no han pogut fer, que han deixat per més endavant, tot allò que els queda pendent. I realment ens posem de valent a treballar i a posar en ordre  tots aquells temes no resolts, molts ja no es poden resoldre, no hi som a temps perquè no hi ha marxa enrere, però els que es poden fer ens posem mans a l’obra i els intentem solucionar: un viatge a algun lloc proper, fer les paus amb algun familiar o amic, llegir un escrit personal a algú especial, dir t’estimo a persones que habitualment no els hi dius, acomiadar-te de familiars que fa 30 anys que no veus,… Cada persona té els seus secrets, les seves necessitats profundes que l’han acompanyat tota la vida i que moltes vegades amaguen grans o petites frustracions, desil·lusions o, simplement, la falta de valentia en certs temes ha fet que tinguem aspectes amagats en els nostres recons més profunds. 

NO SABEM QUAN MORIREM, EL FUTUR ÉS INCERT 

No podem anar per la vida per simple reacció, hem de ser proactius, hem de liderar i conduir la nostra vida per aconseguir fer realitat allò que volem. De fet, la vida pot acabar en qualsevol moment, demà podem ja no ser-hi, per tant, aquest fet si en tenim consciència ens pot fer gaudir del moment, del present i d’aixecar-nos cada dia agraint que disposem d’un dia més per gaudir del món. El futur és incert, en el futur pot haver-hi molta ansietat, és la por a allò desconegut, al què vindrà…  però si aprofitem, precisament, aquest futur incert i el fet de saber que un dia o altre morirem, aquest fet ens hauria de fer sentir més vius que mai. 

CAL AGAFAR CONSCIÈNCIA DE LA MORT

Moltes vegades agafem consciència de la mort, quan aquesta se’ns apropa… quan un familiar o amic molt proper es mor, llavors ens fa plantejar de que no som immortals, que la mort arriba a tothom i que algun dia també ens tocarà a nosaltres. I moltes vegades, en l’acompanyament del procés de dol que fem a la persona per la pèrdua d’un familiar hem de treballar la por a la pròpia mort, l’impacte emocional que aquesta mort ens ha ocasionat a nosaltres doncs ens ha posat davant del nostre propi mirall i ens l’ha  il·luminat de ben aprop. 

La vida és un cicle: naixem, creixem, ens reproduïm i morim… per tant, la única por que hem de tenir és no haver fet tot allò que hauríem volgut fer, la nostàlgia d’un haver pogut ser però no va ser… 

VIVIM EN PLENITUD I MORIM EN PLENITUD 

Per tant, no queda més remei si volem viure en plenitud que veure i viure la mort de manera diferent, i només amb aquest tipus d’articles, de reflexions personals profundes i d’obrir-nos a la vida i a la mort serem capaços d’arribar als nostres últims dies de vida i podrem tancar el cercle de la vida dient: He viscut intensament, he gaudit de la vida, he fet i aconseguit allò que era imprescindible per a mi, i no he deixat res important per fer o dir. Marxo satisfet del meu camí, no hagués canviat res i he viscut una vida que ha valgut realment la pena. 

 No oblidis que LA VIDA ÉS ACCIÓ. 

Anna Ortiz

Núm. Col·legiada 11.974
Psicòloga sanitària i Especialista en desenvolupament personal

Veure totes les publicacions

Afegeix un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Anna Ortiz

Núm. Col·legiada 11.974
Psicòloga sanitària i Especialista en desenvolupament personal

Últims vídeos

Tens preguntes? Parlem
Atenció al client
Necessites ajuda? Xateja amb nosaltres a Whatsapp
Anna Ortiz
Psicòloga
Estic en línia