octubre 26, 2021     Reservar Cita
Hi ha dies, setmanes o mesos que ens costa somriure, simplement estem tristos. No t'ha passat mai que no tens ganes de parlar amb ningú a la feina?, que creues el carrer dissimuladament quan veus de lluny a un conegut que no vols saludar?, que et tombaries al sofà i estaries hores sota la manta?, que estàs de mal humor i el paguen les persones del teu entorn?, que retardes totes les activitats que pots per a més endavant amb qualsevol simple excusa perquè no tens ganes de res? El motiu es diu tristesa. 

La vida és un camí que té pols oposats … no existiria l’alegria si no existís la tristesa, anem d’un pol a un altre segons el nostre moment personal, les nostres circumstàncies vitals o el nostre estat mental … “podem amb tot” o ” tot pot amb nosaltres “. De vegades costa trobar un equilibri en el nostre dia a dia … Però la pregunta seria: ¿si estic trist què faig? Doncs la resposta és molt fàcil: no fas res.La tristesa forma part de tu, necessites viure-la, exterioritzar-la i recrear-te en ella per entendre què et passa, perquè estàs trist, què vols fer amb aquesta tristesa i en què la vols transformar. 

DEMANEM QUE ENS ENTENGUIN ELS ALTRES I ENS DEIXIN TRANQUILS 

Tenim dret a estar tristos, que la gent entengui que no sempre som perfectes, que tenim dies tristos, molt tristos, exageradament tristos i en ells no van a trobar la dona dinàmica, imponent, executiva i lluitadora de sempre ni l’home galant, simpàtic , directiu i pare feliç que tenim acostumats a tothom. En aquests dies tristos trobaran a una dona i un home humans, senzills, poc somrients, que deambulen com poden durant aquests dies per complir amb les obligacions mínimes, de pura supervivència i estrictament necessàries. Ja és hora que ens entenguin, ens respectin, ens deixin espai vital, ens cuidin, ens protegeixin, ens escoltin sense sermons posteriors, ens permetin estar descansant al sofà sense més intenció que viure intensament aquests moments de tristesa. Necessitem el permís per sentir-nos desgraciats amb tranquil·litat, per enfonsar-nos en la nostra pròpia misèria, per poder-nos explicar el pitjor dels finals, necessitem que ens permetin que siguem protagonistes d’una vida desgraciada i poc interessant … per això estem tristos perquè tot ens passa a nosaltres, tot ens va en contra o com a mínim una cosa molt important per a nosaltres s’acaba d’esfumar. Per això cal reivindicar el dret a estar trist, perquè mereixem viure aquests moments a la nostra manera. A l’Institut PSICO. Psicologia i Desenvolupament cada dia parlem amb persones que necessiten el seu espai de tristesa i solitud provisional. A vegades cal tocar fons per poder ressorgir. 

RESSORGIM QUAN PODEM I VOLEM 

Un cop haguem viscut tota la tristesa que estava instaurada dins la nostra ment i cor  resplendiran, a poc a poc, unes ganes incondicionals de viure, de sortir, de retrobar-nos amb la nostra família i amics, de ser un bon company de treball, una bona parella, etc. És el gran moment de donar-nos compte que hem passat per una experiència de coneixement personal, de desafiament vital, d’autotransformació, d’exploració de solucions, d’alleujament d’una càrrega interior innecessària … quan estem tristos estem aprenent els motius i les solucions per no estar-ho, per passar pàgina i ocupar-nos del nostre present, de les nostres il·lusions i de la nostra felicitat. 

LA VIDA ÉS UNA MUNTANYA RUSSA AMB PUJADES I BAIXADES 

Hem de ser conscients que la vida és com una muntanya russa, amb pujades i baixades, hem d’aprofitar al màxim les pujades i viure dignament les baixades, ja que ara sabem que, una altra pujada està a la volta de la cantonada i sembla que serà una època amb grans reptes i oportunitats noves. Sempre hem de tenir la mirada cap amunt, encara que estiguem a baix …i la vida ens acompanyarà i guiarà! No ho dubtis! 

És així: LA VIDA ÉS ACCIÓ. 

Anna Ortiz

Núm. Col·legiada 11.974
Psicòloga sanitària i Especialista en desenvolupament personal

Veure totes les publicacions

Afegeix un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Anna Ortiz

Núm. Col·legiada 11.974
Psicòloga sanitària i Especialista en desenvolupament personal

Últims vídeos

Tens preguntes? Parlem
Atenció al client
Necessites ajuda? Xateja amb nosaltres a Whatsapp
Anna Ortiz
Psicòloga
Estic en línia